Skip to main content

flot

juanmartin ·k erantsia Og, 04/20/2006 - 16:36 ·tan
Adiera
  • 1.flot, flóta. (c). Izena. botanika. Sambucus nigra. Intxusa.  Sauco content_copy salúparda, sakúta, intxusa.
  • 2.flot, flota. (d). Sastraka honen makilaz (barru hutsa du) egiten zen txistu modukoa, antzinako umeen jostailua. Etim.: "Flauta" (?) .
Aipamenak
Aipamena bera Egilea

Aurrekoa ikusi

Laburpena

flot. ohar bat 1.flot, flóta. (c). Izena. botanika. Sambucus nigra. Intxusa.  Sauco content_copy salúparda, sakúta, intxusa. 2.flot, flota. (d). Sastraka honen makilaz (barru hutsa du) egiten zen txistu modukoa, antzinako umeen jostailua. Etim.: "Flauta" (?) .

Multimedia

Bisitarien oharrak


  • German·k erantsia Al, 05/05/2008 - 21:52·tan

    Permalink

    El saúco, que recibe el nombre científico de “Sambucus Nigra”, el término “Sambucus” viene del latín, y quiere decir flauta, en clara alusión a la madera de este arbusto ramoso, de médula muy blanda y hueca. Corominas-ek dio “FLAUTA: mot comú a les diverses llengües romàniques d’occident, d’origen incert: algunes d’elles el prengueren de la llengua d’oc, i, potser totes; en la seva formació és possible que vagin intervenir factors onomatopèics(...); d’altra banda difícilment pot ser casual la gran semblança amb l’occità antic flauja i flaujol, català flabiol(...) provinents d’un derivat del llatí FLARE “bufar”. La grafia flahuta la documenta en 1378. De l’accentuació fláuta no tenim informació fins el 1647 al registrar junts “flaút o flauta”, posant accent al primer i la segona sense. Que l’origen de flaujolar sigui rigorosament popular i que en flautar hi hagi un element savi gens no ens pot sorpendre, essent un terme de músics professionals (o del flautat d’orgues d’església); mentre que el flabiol és cosa de pastors. Trobem la inscripció flaujator “flautista” a Poblet, 1196”. El mismo autor (1954, 533), refiriéndose a los orígenes de la misma palabra en castellano, añadía: “FLAUTA: voz común a los varios romances de Occidente, de origen incierto, probablemente tomada de la lengua de Oc: en su formación es posible que intervinieran factores onomatopéyicos, pero con ello su creación no queda explicada... procedentes de un derivado de FLARE ‘soplar’(...) lat. tardío ‘flatare’(...) Quizá el porvenir nos reserve una confirmación de la idea de Diez de partir de FLATUS ‘soplo’, aplicado por Horacio al sonido de la flauta, o más bien de FLATARE, que es precisamente ‘tocar la flauta’(...) Del verbo flautar nacería en lengua de Oc el derivado flauta”.